L'altre dia estava disposat a engolir un no molt estètic "pastís de peix" (crec que hi ha de tot menys peix). Però una cosa hem va cridar, si més no, l'atenció.
Just en el centre d'aquell no molt agradable menjar, i estava situat alguna cosa consistent i de color marronós, (res d'estranyar, ja que hi ha de tot menys peix) però alguna cosa hem va cridar l'atenció a més, la meva intuició que apuntava a que alguna cosa no rutllava...
Vaig inspeccionar el suposat objecte sòlid i fent un xap tranversal, al comestible, més aviat, no deliciós, hem vaig trobar cara a cara amb un tros de closca d'ou...
Realment vaig trobar que jo no hem podia menjar aquella cosa, (pensant un poc més, que i pintava allà aquella closca d'ou? [hi ha de tot menys peix]) docs no el vaig menjar i el vaig tirar amb tot el despreci del lloc d'on havia sortit (la palangana metàl·lica), amb la mala sort que pasava la "correctora" anomenada Magdalena (per què deu ser?) i hem va insinuar amb una directa impresionant que mel havia d'ingerir... Hem vaig negar amb un clar NO!.
Desprès de certs minuts d'interesant debat entre na Magdalena i jo, ella es va rendir (sóc duur de pelar).
Però hem va dir una darrera frase que hem va tocar moralment:
Ja hem diràs guantes persones s'han mort per menjar una closca d'ou
Allò hem va dur a una intensa cerca per internet de possibles malalties que es poguèssin transmetre a través de l'ou.
Realment eren prou i prou fortes per provocar la mort, per tant, vaig dicidir entragar-li un còpia d'un document a on s'especificava les malèlties mortals que haguès pogut adquirir si hem ves ingerit aquella closca d'ou.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada